Valoració final del meu bloc

Aquesta assignatura ha estat una “mica” angoixant i estressant al mateix temps, ja que no va començar com jo imaginava. Al principi del semestre hem va costar enganxar-me, però poc a poc i amb ganes d’aprendre crec que he pogut assolir els objectius de l’assignatura.

Ha estat un semestre ple de molt de treball amb l’eina del bloc, però al mateix temps realitzant el quadern això ha fet una mica pesada l’assignatura perquè pareixia que no arribava el fi.

Però cal recalcar que he arribat al final, que he après moltíssim, he tocat temes nous, he conegut persones noves, he pogut viure de nou les meves pràctiques, he après de les pràctiques dels meus companys, per tant, puc dir que l’assignatura ha set interessant, tant pels temes tractats com per la part de treballar el bloc de manera autònoma. Ja que això és el futur, són les noves tecnologies, les noves eines dels nostres petits. Que poc a poc, van entrant dins de les aules. El bloc genera processos de transformació en l’aprenentatge, amb la finalitat de crear un nou coneixement. Per aquesta raó crec que és important treballar-ho com una eina més dins l’aula. En definitiva, crec que el haver utilitzat aquesta eina ens ajudarà en un futur.

Puc dir que la meva motxilla d'aprenentatges s’ha omplert una mica més, però encara queda molt per aprendre.

Valoració de les competències assolides

Arribant al final del semestre, al final de l’assignatura hem toca dir que m’ha fet reflexionar molt sobre les meves pràctiques i també aprendre sobre els meus companys amb els seus treballs.

He adquirit noves competències, les més importants la de contrastar i cercar informació, saber quins són els meus punts febles, reconèixer que no tot és cosir i cantar que s’ha de treballar, per tant, aprendre dels meus errors, per a poder ser una bona docent dins d l’aula on estic treballant ara.

També crec que és essencial reflexionar sobre el nostre dia a dia, sobre com ha anat el dia, si hem fet el que havíem de fer, com ho hem fet, si podem millorar la nostra pràctica, hem de tenir en compte que cada infant és diferent, hem de saber adaptar les nostres activitats per a cada infant i això implica reflexionar sobre el grup- classe, l’espai i el temps.  La nostra feina és de les més importants que podem trobar, a partir dels nostres coneixements fem créixer petites persones que a la llarga seran unes grans persones.

També he de dir que en les primeres entrades hem va costar una mica adonar-me’n de les meves competències, però vaig demanar ajuda i vaig ser escoltada, per tant poc a poc he anat sabent interpretar les meves competències fins arribar el punt que ja sabia quines estava utilitzant en cada entrada.

Per acabar dir que aquestes competències ens haurien d’acompanyar tota la nostra vida com a futures Mestres així tindríem un marc de referència.

Reflexió documentals exposats...

Els projectes que s’han anat exposant a classe m’han aportat moltes coses curioses que aniré reflectint en aquesta entrada. El primer documental tractava sobre el "BON DIA", i la importància de l'assemblea. He pogut observar que una assemblea és sol dur de la mateixa manera a tots els centres d’educació infantil.  No obstant això, considero important la realització de les assemblees. En aquest cas, penso que la mestra hauria de tenir més confiança en les seves competències i convertir aquest moment en quelcom dinàmic, en què els protagonistes són els nens, fent-los partícips i ensenyant valors.

D'altra banda, en el segon documental titulat: "LA VIDA A LES PARETS", aquest documental m’ha aportat com a futura docent que les parets tenen vida, que se’ls ha de vestir i cuidar ja que són part de la vida dels infants.

Va haver-hi un altre documental, però no recordo molt bé el seu nom.

També he de dir que després al seminari varem visionar uns quants dels documentals que quedaven per visionar. He de dir, que el que més va cridar la meva atenció va ser el anomenat “alternativa”.

Aquest video hem va enganxar des del primer momento, ja que tractava sobre una associació que acaba de començar a la nostra illa, on donen la importància a la natura i al respecte. Però hem va xocar una mica el fet de només lo seu era “bo”, ja que el que deien no es complia en tots els centres, com per exemple el meu que no el vaig identificar en cap momento com a centre que ells deien.

Per acabar, he de dir que, els documentals, ens ajuden a poder seguir ben de prop un tema que ens interessa i que volem conèixer amb més profunditat. Els missatges que transmeten els documentals són clars, per tant, fan que ens enganxem a ells i ens motivin a seguir veient-los i aprenent coses noves.

Les etiquetes que crec que he tractat en aquesta entrada han set : 1.1 i 1.4 ja que, he buscat informació per ampliar el tema del documental i sobretot he estat fent una visita virtual a molts dels blocs.

Documentals en la xarxa...

El primer documental que m’agradaria comentar després de tots els que he anat trobant és un  que parla sobre l’estimulació primerenca.  Aquestes accions són les primeres pels infants i estaran amb ells tota la seva vida. Al vídeo podem anar veien tot els moviments per aconseguir una bona estimulació, podem veure les diferents fases i és un vídeo que pot ajudar a fer una bona estimulació a una mare que no sap com fer-ho. 

un altre vídeo que m'ha cridat molt l'atenció ( i per lo vist a les meves companyes també) ha set un que parla sobre l'educació emocional. Aquesta educació és tant important com aprendre unes rutines dins del centre, ja que ens ajudarà a desenvolupar-nos dins del món real.  HE de dir que els adults som un model per als infants. Manifestem les nostres pròpies emocions i sentiments per facilitar que ells puguin aprendre i puguem compartir una mateixa filosofia de vida.  No hem de reprimir cap sentiment dels infants ja que de TOTS els sentiments podem aprendre.

En definitiva, a partir d'aquests dos vídeos he pogut extreure que hem de deixar que els infanst facin, que ells són els que manen en els seus sentiments i moviments, que nosaltres estem per acompanyar-los dins d'aquest camí d'aprenetatge. 

Les competències que he treballat són la 1.3 i la 1.4 ja que he hagut de contrastar i cercar infomració en diversos punts, entre altres els blocs dels meus companys i companyes. 

El nostre documental i raons per les quals has de donar-li al play

Estàs indecís / a sobre què estudiar? Et criden l'atenció els nens petits? Estàs estudiant Magisteri i tens ganes de poder treballar d'això, encara que mai has tingut contacte amb ells? Estàs pensant en buscar una feina relacionats amb l'educació infantil? Tens ganes de deixar al teu fill / a en una escoleta però no et decideixes?

Si la resposta és positiva, has triat bé, perquè si hi ha una manera de treballar en educació infantil d'Eivissa, aquesta és una bona oportunitat d'introduir-te en aquest curset en el qual no només aprendràs com es treballa l'educació infantil en diferents escoletes públiques i privades de l'illa d'Eivissa, sinó que també aconseguiràs conèixer les línies metodològiques que s'empren en aquestes, i descobriràs un món de possibilitats en les que s'ofereixen pràctiques en diferents d'elles.

En aquest, comptem amb la col · laboració d'educadores i mestres les experiències avalen prop de 30 anys en el camp de l'educació infantil, i els seus testimonis i col · laboració en aquest projecte per donar a conèixer de primera mà com és el seu dia a dia a les aules , el tipus de metodologia que empren amb ells, les activitats basades en les diferents línies metodològiques d'autors tan influents com Piaget, Brunner, Vigogtsky, Ausubel, Emmi Pikler, Brofennbrenner .... en què pas a pas ens mostren com la imatge i el concepte de nen / a ha anat evolucionant a través dels anys, és a dir, com ha canviat la manera en què el nen neix i se li dóna una importància no només en quant a les seves necessitats primàries, sinó que aquesta ha estat la base revolucionària per la qual nombrosos investigadors han descobert la importància del desenvolupament integral de l'infant (psicomotor, emocional, experimental ....), fins i tot la base que el nen / a és constructor de seu coneixement.

En aquest curset descobriràs l'important canvi que ha repercutit en el paper del mestre o educador del nen / a des que importants autors van descobrir ie investigar sobre la forma d'aprendre, experimentar i construir el coneixement en els petits de zero a tres anys, fet que és pel que actualment molts professionals parteixen d'aquesta base. Aquests tenen pròpiament dit un paper important de guia cap als alumnes / as, proporcionant eines i espais adequats al seu nivell de desenvolupament.

Finalment, s'ofereix una mostra de vídeo sobre què passa en un dia en la seva classe, i en una altra ocasió es mostra a una de les mestres mentre explica a un conte, així que podràs seguir amb tot detall com es porta a terme una actuació amb els / les alumnes en dos moments diferents de la jornada escolar educativa.

Per a més informació, truca al número que apareix en pantalla o bé envia'ns una targeta preguntant pel curset.

Deixaràs passar aquesta oportunitat?

Aprofita-ho!

 Per un futur divertit!

El nostre documental

Després d'haver acabar totes les filmacions del nostre documental he de dir que ens va quedar un vídeo de lo més entretingut i molt profitós.  Vam quedar molt contentes amb el nostre final, ja que totes varem posar de la nostra part per aconseguir els nostres objectius. També donar les gràcies a totes les persones que han participat i han fet possible el nostre treball.

Finalment dir que ens hagués agradat penjar-ho, però per raons externes a nosaltres no ho podem fer.

El nostre guió...

1. Títol: “La pràctica educativa a Eivissa, de cero a tres anys”

2. Finalitat i objectius:

-       Crear un medi visual per mostrar les diferents metodologies emprades en diferents escoletes (privades o públiques).

-       Comparar  les metodologies.

-       Possibilitar la reflexió i comparació del tema a classe  a partir del documental.

                       

3. Número de filmacions: 7 filmacions en total.

-       Una gravació d’una escoleta (Eduka, privada): 2 filmacions de dos entrevistes a dos  educadores  ( Ubicació del municipi de Jesús).

-       Una gravació d’una escoleta (Cas Serres, pública):2 filmacions de dos entrevistes a dos educadores (C/Felip Curtoys i Valls, S/N. Barri de Cas Serres).

-       Una gravació d’una educadora que treballa a l’escoleta pública Es Fameliar  (Ubicació municipi Santa Eulària).

-       Gravació d’una pràctica: narració d’un conte (CEIP Cas Serres).

-       Gravació d’una pràctica:  activitat d’experimentació a l’aula. (CEIP Santa Eulària).

             4. Destinataris: 

Aquest projecte va dirigit al estudiants d’Educació Infantil  (GEDI), encara que també podria servir per a les famílies, professionals de l’àmbit infantil en general.

                 

             5.  Justificació:

Partim del nostra interès per  saber com ha evolucionat les metodologies que s’empren en diferents escoletes, tant d’àmbit educatiu públic com privat. Per tal motiu, la nostra tasca ha estat la filmació d’educadores d’ambdues escoles, de manera que comencem a assabentar-nos d’aquestes. Hem triat aquest tema per mostrar, especialment als estudiants que no hagin realitzar pràctiques a les escoletes, com es duu a terme el dia a dia la metodologia en aquestes, és a dir, el transcurs de les activitats diàriament. 

Penso que en aquest cas he treballat la competència 1.2. Reflexiona i pondera sobre elements que porten a una bona actuació professional, ja que en tot moment he exposat les meves opinions. 

Un documental...

Reflexió sobre les possibilitats educatives d'un documental: Què t'aporta? Què pot aportar als altres? Sobre quines temàtiques seria interessant parlar? Les possibilitats d'un documental?

El documental és un gènere cinematogràfic, que segons les imatges o vídeos que disposis al documental li vols donar una funció o una altra.

Un documental ens ajuden a seguir un tema que volem tractar, per tenir més informació i normalment aquesta informació queda molt més clara. Els documentals ens serveixen per aprendre, motivar-nos,  donar-nos un altre punt de vista sobre la realitat, és quan els personatges reals s’interpreten a si mateixos.

Personalment, penso, que l’objectiu del documental es mostrar i dar a conèixer sobre un tema molt concret, pot haver-hi molts de temes com periodístics, infantils, informatius, lúdics...  La qüestió d’aportar una cosa o una altra a una determinada persona depèn de l’interes que mostri aquesta persona i les ganes que tingui per ampliar la informació que esdevindrà al documental.

A l’hora de interessar als infants s’han de cercar temàtiques que cridin l’atenció d’ells, temes que creen curiositat. Els més petits al principi veuen el documental com si fos una pel·lícula,  és una eina que serveix per ajudar als més petits per ampliar una informació i poder entendre-ho millor. Poc a poc, aniran comprenent millor aquesta eina i els hi serà molt útil dins de la seva vida quotidiana.

La millot temàtica per treballar seria els animals, el cos humà, la família, el medi natural, i sobretot temes que ells mateixos demanin, és a dir, treballar temes que sorgeixin d’ells mateixos ja que solen ser els millors temes.

Les etiquetes que crec que he tractat dins d'aquesta entrada han set la 1.1, 1.3 i 1.4 ja que personalemnt he cercat informació per ampliar el tema del documental i sobretot he cercat informació visitant els blocs dels meus companys i companyes.

Els blocs que he comentat són...

Els blocs que he decidit comentar han set els següents: 

http://reflexioiinnovacioescoleta.blogspot.com.es/

http://elscuriosos.blogspot.com.es/

http://joanamariafonsferrer.blogspot.com.es/

Són blocs que m’han cridat l’atenció, les competències que he treballat són 4.1,4.2, 4.3 ja que identifico bones pràctiques, les comparo i cerco marcs teòrics.  

Temps i espai

Avui aprofitaré que hem  comentat l’horari dels infants, he de dir que per fer un horari hem de tenir en compte les necessitats del infants, més bé, ens hem d’ajustar als seus horaris.

Totes les activitats que realitzem durant el matí són igual d’importants, des de l’hora de dormir, fins l’hora de joc lliure. Per tant, les educadores hem de saber cobrir totes les necessitats bàsiques dels infants, ja que hi ha una falsa creença on es diu que els infants només aprenen amb activitats dirigides, he de dir que això no és real, que amb una rutina  com és l’esmorzar els petits aprenen moltes coses, principalment creen un vincle d’afectivitat amb la persona adulta, aquesta cosa és prou important com per estar el temps que l’infant necessiti.

Un altre punt a destacar avui és com està col·locada l’aula i com està decorada, he de dir que decorada no significa que estigui “polida”, sinó que les parets de la classe transmetin coneixements, és a dir, perquè hi ha una cosa penjada i no una altra, per a que la tenim, quan de temps passarà allà amb els infants...

Les competències que he treballat són la 4.1, perquè  he revisat el marc teòric per tenir més informació sobre els horaris i els espais de l’aula, la 3.2 i la 3.3 perquè he reflexionat sobre l’espai i el temps que era el que em demanava l’enunciat. 

Cas similar al de Susana

A partir del cas de na Susana treballat a classe, he fet memòria per tal de recordar una situació conflictiva i en aquell moment com la vaig resoldre.

Crec que coincideixo amb la mateixa situació que li va passar  a na Susana, són situacions que es prenen molt ràpid, que pràcticament no et donen temps a pensar que fer i acabes fent la primera cosa que et ve al cap.

Al centre on jo vaig fer pràctiques un dia un infant va portar un cotxe que li havien regalat el dia del seu aniversari, al principi el volia mostrar a tots els seus companys, però a l’hora de prestar-ho no va ser tan divertit, només deia “mio” i no el volia deixar a ningú. Aquell dia vaig decidir  parlar amb aquest infant per poder treballar el joc compartit, encara que també vaig tenir en comptes que des de ben petits tenim el sentiment de que les coses són nostres i de ningú més, però crec que era una bona ocasió per a poder treballar conjuntament.

He de recalcar que uns dies abans un altre infant va portar un altre obsequi, va passar el mateix que he contat anteriorment i la tutora no va aprofitar l’ocasió per poder treballar conjuntament, la seva decisió va ser llevar la jugueta i continuar amb la seva rutina, que concretament era l’assemblea.

Bé, per comentar les creences de la tutora de l’aula penso que no té una creença on pensa que no podem treballar la cooperació a través de petits conflictes, simplement penso que en aquell moment no s’adonaria de la riquesa de les petites situacions. També crec que ella porta molt de temps treballant en aquest àmbit i jo molt poc, per aquesta raó potser jo hem fixés més amb aquests dos infants, també recalcar que en aquesta ocasió també era ella la que duia l’assemblea i havia d’estar pendent dels 12 infants, i de que tots participessin.

Les etiquetes que penso que he treballat i que fan referència al que he anat contant són les que fan referència a l'autonomia de l'aprenentatge, la reflexió sobre els meus errors i millorar la meva actuació professional i sobretot  la reflexió sobre el meu propi aprenentatge.  Aquestes són les que m’ajudaran a millorar tot el meu aprenentatge, sempre recordant que això es fa poc a poc, com un cargol. 

Reflexion donant-li voltes al DAFO...

Aquesta entrada la faré servir per parlar de l’anàlisi DAFO, en concret vaig analitzar L’Escoleta de Vila.

Les debilitat més immediata que s’hauria de millorar és el treball en  equip, no només entre elles sinó també amb les alumnes de pràctiques, ja que mai hem varen deixar presenciar una reunió entre elles i mai vaig haver de prendre una decisió que impliques molt més enllà d’una activitat dins de l’aula. Tot això, és important treballar-ho ja que després de llegir els documents del centre hi havia algun punt que parlava d’això, d’integrar totalment a tot el personal nou vingut dins del centre.

També una altra cosa que s’havia de millorar és la distribució del material i de com tenir-ho organitzat, ja que una sala la tenien destinada per guardar material, però que unes alumnes que va haver-hi en pràctiques fa fer un projecte de millora on aquesta sala passava a ser una sala de la llum. Això és podria millorar recol·locant tot el material.

Una cosa que hem va agradar molt d’aquest centre és la complicitat amb les famílies, i com es treballava amb elles. Durant diverses setmanes dos dies a la setmana es realitzaven taller per a pares i fills, que estava guiat per una de les educadores del centre. D’aquesta manera és millorava la relació entre famílies i el centre.

Per altra banda, una cosa externa al centre és el fet de quan falta una persona al centre l’ajuntament no reposa aquesta baixa, aquesta cosa afecta greument al funcionament del centre ja que es veuen desbordades.  Això ja ho hauria de millorar el mateix ajuntament i adonar-se de que és important cobrir les baixes. 

Una primera observació...

Aquesta entrada m’ha estat difícil de posar-me a fer-la, ja que no arribava a decidir quina situació explicar.  

Primer de tot diré que vaig fer les meves pràctiques a “S’escoleta”, un centre infantil que pertany a l’ajuntament d’Eivissa. Jo volia fer les pràctiques a la classe de nadons i així va ser, ja que la tutora de nadons va decidir que jo anava amb ella.  Això va ser una gran alegria ja que jo ja havia treballat amb infants més grossos però mai amb nadons i volia sentir aquesta experiència de treballar amb infants d’edats tan primerenques.

La tutora de l’aula va estar molt comprensiva amb jo en el moment que vaig entrar dins l’aula, hem va dir que entenia els meus sentiments de desconfiança i de por, ja que ella també havia passat per la mateixa situació que jo. També hem va dir que qualsevol cosa que necessités que no dubtes en demanar-li.  Poc a poc vaig anar agafant confiança i vaig sentir-me una més dins l’aula, treballàvem cooperativament.

He decidit descriure  una situació que va succeir a l’aula al poc d’entrar jo a  fer les pràctiques. El que va passar en concret va ser que una nena molt quieta i tranquil·la  estava asseguda allà on la tutora l’havia deixat, ja que no es movia, ni feia res, pràcticament es passava el matí plorant, només volia estar a coll. Aquest dia aquesta nena per art de màgia va començar a gatejar i anar cap a una piscina de pilotes que hi havia ha un costat de la classe. 

En arribar va decidir entrar, encara que va necessitar l’ajuda de la tutora per aconseguir-ho, quan va estar dins ben asseguda va estar jugant amb les pilotes, pareixia mentida però va fer un somriure, al mateix instant la tutora li va fer una fotografia per mostrar-li als seus pares quan arribessin a recollir a la seva filla.  Tot seguit varen anar dos infants més per jugar amb ella. Finalment, va decidir sortir.

Finalment, dir que les meves creences en front a aquesta nena era que mai faria res, que mai faria un somriure, la tutora i la resta de les educadores m’ho varen advertir quan vaig entrar. Per tant, he de dir que aquesta creença de que no faria res és va rompre en aquest moment quan va decidir gatejar i jugar amb els seus companys.

Competències...

Aquesta primera entrada la dedicaré a comentar les diferents competències que puc arribar a tenir i que al mateix temps penso que ja les tinc adquirides.

Abans de tot diré que podem trobar cinc competències, que són autonomia en l’aprenentatge, procés d’aprenentatge, funcionament del centre d’Educació Infantil, processos d’ensenyament- aprenentatge i per acabar procés de millora.

La primera que comentaré  és la competència de l’autonomia de l’aprenentatge on puc dir que aquesta competència la tinc adquirida ja que sempre que estic treballant qualsevol tema en concret m’agrada cercar més informació per contrastar, per exemple per realitzar el blog he estat cercant més blogs, com posar més gadgets, com penjar vídeos, etc. I a partir de cercar i contrastar aconsegueix fer el meu treball, en aquest cas fer el blog. Encara que se que he de seguir treballant aquestes competències ja que sempre puc millorar les meves tasques.

Pel que fa a les competències de l’aprenentatge puc dir que estic en formació, que soc una persona molt exigent amb jo mateixa i  molt crítica, que se en quins moments estic en un punt feble o un punt fort, això hem fa reflexionar i modificar els meus punts febles i fer-los punts forts, i  els punts fots mantenir-los forts, per tant, aconseguir ser una bona docent. També he dir que quan comet un error hem serveix per millorar aquella tasca i millorar aquesta errada.

En quant al funcionament del centre he de dir que m’agrada saber com funciona en general, amb això vull dir, que m’agrada visitar diferents centres infantils, analitzar com treballen, com es relacionen amb els pares, com treballa l’equip educatiu... He de dir que la part de treballar amb els pares l’he pogut treballar aquest estiu fen feina amb infants a un centre infantil, però molt més encara en aquest moment ja que estic treballant amb infants de cinc anys a una escola. Aquest aspecte de treballar amb pares crec que és dels més complicats que podem trobar durant tota la nostra etapa com docents, per aquesta raó crec que aquesta competència és molt important treballar-la.

Per anar acabant, comentaré les competències que fan referència al treball en equip, aquestes penso que les posseeixo. Sempre intent escoltar a totes les persones amb les quals treball, sempre intentant arribar a un acord mutu sense deixar de banda a cap component. Encara que sempre poden sorgir diferències i hem se saber superar-les i aprendre d’aquestes.

Per avui ja està... pròximament més i millor.