Cas similar al de Susana

A partir del cas de na Susana treballat a classe, he fet memòria per tal de recordar una situació conflictiva i en aquell moment com la vaig resoldre.

Crec que coincideixo amb la mateixa situació que li va passar  a na Susana, són situacions que es prenen molt ràpid, que pràcticament no et donen temps a pensar que fer i acabes fent la primera cosa que et ve al cap.

Al centre on jo vaig fer pràctiques un dia un infant va portar un cotxe que li havien regalat el dia del seu aniversari, al principi el volia mostrar a tots els seus companys, però a l’hora de prestar-ho no va ser tan divertit, només deia “mio” i no el volia deixar a ningú. Aquell dia vaig decidir  parlar amb aquest infant per poder treballar el joc compartit, encara que també vaig tenir en comptes que des de ben petits tenim el sentiment de que les coses són nostres i de ningú més, però crec que era una bona ocasió per a poder treballar conjuntament.

He de recalcar que uns dies abans un altre infant va portar un altre obsequi, va passar el mateix que he contat anteriorment i la tutora no va aprofitar l’ocasió per poder treballar conjuntament, la seva decisió va ser llevar la jugueta i continuar amb la seva rutina, que concretament era l’assemblea.

Bé, per comentar les creences de la tutora de l’aula penso que no té una creença on pensa que no podem treballar la cooperació a través de petits conflictes, simplement penso que en aquell moment no s’adonaria de la riquesa de les petites situacions. També crec que ella porta molt de temps treballant en aquest àmbit i jo molt poc, per aquesta raó potser jo hem fixés més amb aquests dos infants, també recalcar que en aquesta ocasió també era ella la que duia l’assemblea i havia d’estar pendent dels 12 infants, i de que tots participessin.

Les etiquetes que penso que he treballat i que fan referència al que he anat contant són les que fan referència a l'autonomia de l'aprenentatge, la reflexió sobre els meus errors i millorar la meva actuació professional i sobretot  la reflexió sobre el meu propi aprenentatge.  Aquestes són les que m’ajudaran a millorar tot el meu aprenentatge, sempre recordant que això es fa poc a poc, com un cargol. 

Reflexion donant-li voltes al DAFO...

Aquesta entrada la faré servir per parlar de l’anàlisi DAFO, en concret vaig analitzar L’Escoleta de Vila.

Les debilitat més immediata que s’hauria de millorar és el treball en  equip, no només entre elles sinó també amb les alumnes de pràctiques, ja que mai hem varen deixar presenciar una reunió entre elles i mai vaig haver de prendre una decisió que impliques molt més enllà d’una activitat dins de l’aula. Tot això, és important treballar-ho ja que després de llegir els documents del centre hi havia algun punt que parlava d’això, d’integrar totalment a tot el personal nou vingut dins del centre.

També una altra cosa que s’havia de millorar és la distribució del material i de com tenir-ho organitzat, ja que una sala la tenien destinada per guardar material, però que unes alumnes que va haver-hi en pràctiques fa fer un projecte de millora on aquesta sala passava a ser una sala de la llum. Això és podria millorar recol·locant tot el material.

Una cosa que hem va agradar molt d’aquest centre és la complicitat amb les famílies, i com es treballava amb elles. Durant diverses setmanes dos dies a la setmana es realitzaven taller per a pares i fills, que estava guiat per una de les educadores del centre. D’aquesta manera és millorava la relació entre famílies i el centre.

Per altra banda, una cosa externa al centre és el fet de quan falta una persona al centre l’ajuntament no reposa aquesta baixa, aquesta cosa afecta greument al funcionament del centre ja que es veuen desbordades.  Això ja ho hauria de millorar el mateix ajuntament i adonar-se de que és important cobrir les baixes. 

Una primera observació...

Aquesta entrada m’ha estat difícil de posar-me a fer-la, ja que no arribava a decidir quina situació explicar.  

Primer de tot diré que vaig fer les meves pràctiques a “S’escoleta”, un centre infantil que pertany a l’ajuntament d’Eivissa. Jo volia fer les pràctiques a la classe de nadons i així va ser, ja que la tutora de nadons va decidir que jo anava amb ella.  Això va ser una gran alegria ja que jo ja havia treballat amb infants més grossos però mai amb nadons i volia sentir aquesta experiència de treballar amb infants d’edats tan primerenques.

La tutora de l’aula va estar molt comprensiva amb jo en el moment que vaig entrar dins l’aula, hem va dir que entenia els meus sentiments de desconfiança i de por, ja que ella també havia passat per la mateixa situació que jo. També hem va dir que qualsevol cosa que necessités que no dubtes en demanar-li.  Poc a poc vaig anar agafant confiança i vaig sentir-me una més dins l’aula, treballàvem cooperativament.

He decidit descriure  una situació que va succeir a l’aula al poc d’entrar jo a  fer les pràctiques. El que va passar en concret va ser que una nena molt quieta i tranquil·la  estava asseguda allà on la tutora l’havia deixat, ja que no es movia, ni feia res, pràcticament es passava el matí plorant, només volia estar a coll. Aquest dia aquesta nena per art de màgia va començar a gatejar i anar cap a una piscina de pilotes que hi havia ha un costat de la classe. 

En arribar va decidir entrar, encara que va necessitar l’ajuda de la tutora per aconseguir-ho, quan va estar dins ben asseguda va estar jugant amb les pilotes, pareixia mentida però va fer un somriure, al mateix instant la tutora li va fer una fotografia per mostrar-li als seus pares quan arribessin a recollir a la seva filla.  Tot seguit varen anar dos infants més per jugar amb ella. Finalment, va decidir sortir.

Finalment, dir que les meves creences en front a aquesta nena era que mai faria res, que mai faria un somriure, la tutora i la resta de les educadores m’ho varen advertir quan vaig entrar. Per tant, he de dir que aquesta creença de que no faria res és va rompre en aquest moment quan va decidir gatejar i jugar amb els seus companys.

Competències...

Aquesta primera entrada la dedicaré a comentar les diferents competències que puc arribar a tenir i que al mateix temps penso que ja les tinc adquirides.

Abans de tot diré que podem trobar cinc competències, que són autonomia en l’aprenentatge, procés d’aprenentatge, funcionament del centre d’Educació Infantil, processos d’ensenyament- aprenentatge i per acabar procés de millora.

La primera que comentaré  és la competència de l’autonomia de l’aprenentatge on puc dir que aquesta competència la tinc adquirida ja que sempre que estic treballant qualsevol tema en concret m’agrada cercar més informació per contrastar, per exemple per realitzar el blog he estat cercant més blogs, com posar més gadgets, com penjar vídeos, etc. I a partir de cercar i contrastar aconsegueix fer el meu treball, en aquest cas fer el blog. Encara que se que he de seguir treballant aquestes competències ja que sempre puc millorar les meves tasques.

Pel que fa a les competències de l’aprenentatge puc dir que estic en formació, que soc una persona molt exigent amb jo mateixa i  molt crítica, que se en quins moments estic en un punt feble o un punt fort, això hem fa reflexionar i modificar els meus punts febles i fer-los punts forts, i  els punts fots mantenir-los forts, per tant, aconseguir ser una bona docent. També he dir que quan comet un error hem serveix per millorar aquella tasca i millorar aquesta errada.

En quant al funcionament del centre he de dir que m’agrada saber com funciona en general, amb això vull dir, que m’agrada visitar diferents centres infantils, analitzar com treballen, com es relacionen amb els pares, com treballa l’equip educatiu... He de dir que la part de treballar amb els pares l’he pogut treballar aquest estiu fen feina amb infants a un centre infantil, però molt més encara en aquest moment ja que estic treballant amb infants de cinc anys a una escola. Aquest aspecte de treballar amb pares crec que és dels més complicats que podem trobar durant tota la nostra etapa com docents, per aquesta raó crec que aquesta competència és molt important treballar-la.

Per anar acabant, comentaré les competències que fan referència al treball en equip, aquestes penso que les posseeixo. Sempre intent escoltar a totes les persones amb les quals treball, sempre intentant arribar a un acord mutu sense deixar de banda a cap component. Encara que sempre poden sorgir diferències i hem se saber superar-les i aprendre d’aquestes.

Per avui ja està... pròximament més i millor.